Jordi i Jo

Dilluns rebo un correu de Jo Milne amb una invitació de la inauguració, dijous, de l’exposició que ella i Jordi Garrido Úbeda han cocomissariat amb les obres que va crear l’enyorat Jordi Fulla sota l’influx de la cultura japonesa, que tant estimava perquè entenia les seves lògiques internes. Des de Miyajima es pot visitar fins al 24 de juliol al centre d’art Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, i no tinc cap dubte que fascinarà els vells i els nous seguidors d’aquest grandiós artista, ànima sensible capaç de contagiar-la amb pinzells, que va morir el 2019 als 52 anys. Encara ara, si em diguessin que vaig somiar-lo, el seu sobtat final, i que continua vivint i creant, m’ho creuria. La Jo, companya seva, artista catalanoescocesa, fa un agraïment en el mateix correu a les persones que li vam donar suport, i això fa plorar, Jo. També te’n donem a tu, de suport, i ens fa feliç que ahir rebessis el 9è Premi de Pintura Torres-García-Ciutat de Mataró i que la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Vila Casas t’acabin de concedir una beca per fer una residència que et permetrà afitar cruïlles de camins per on transiten la recerca biomèdica i la creació artística, les interseccions de dos mons, la ciència i la pintura, que sempre t’han estimulat per conquerir nous terrenys de coneixement.