La plantada anual de l’Estat en inversió
El govern no va assistir, divendres, a la presentació de l’enèsim projecte constructiu del tram del quart cinturó entre Sabadell i Terrassa. La plantada a la ministra de Foment posa en evidència com cou el percentatge d’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya, que han fet pujar un grau més la tensió entre la Generalitat i l’Estat, ja tibants arran del Catalangate. El boicot a una nova presentació del tram de la B-40 sense finançament garantit va saber més greu als alcaldes del Vallès, que hi veuen una nova esperança de realització de l’obra, que no pas a la ministra Raquel Sánchez, prou conscient del malestar que genera el retard en la construcció d’infraestructures a Catalunya. El fet que la proposta d’acord converteix la carretera en autovia va acabar de dur el president Aragonès cap a la tesi de la confrontació en infraestructures, fins ara argumentada més en el govern pel vicepresident Puigneró. ERC sempre ha defensat una connexió amb menys afectació sobre el territori i vinculada a una línia de ferrocarril per a mercaderies. A la mateixa hora que Foment presentava el projecte, Aragonès recordava que l’acord “només són paraules” i avançava que el govern proposarà a la bilateral d’infraestructures de la setmana que ve que la Generalitat participi en la gestió de les obres estatals a Catalunya, per poder controlar-ne el grau de compliment de terminis, el finançament i l’execució.
No seria el primer pla ajornat per part de l’Estat a Catalunya. De fet, la ministra va anunciar més projectes d’ampliació de l’AP-7 i millora a l’antiga autopista de peatge, gairebé un any després que aquesta deixés de ser de pagament. La plantada esdevé de moment simbòlica, perquè si el conveni s’acaba signant –divendres només es va presentar– el govern català elaborarà el projecte constructiu i l’executarà, en una nova fórmula de col·laboració institucional. Els fons públics per al finançament continuaran depenent, però, de Foment, de forma que la capacitat d’accelerar o frenar el projecte continuarà en mans d’un ministeri que, any rere any, executa a Catalunya dos terços del que pressuposta.