Dues pintores i un món

Havien nascut amb pocs anys de diferència i han acabat morint el mateix dia, però la distància que separa la catalana Aurora Altisent (Barcelona, 1928-2022) i la portuguesa Paula Rego (Lisboa, 1935-Londres, 2022) és la mateixa que hi ha entre un gravat vuitcentista i les carnalitats adolorides de Francis Bacon. Formar part de la mateixa època no sempre significa pertànyer al mateix món, encara que en el cas d’aquestes dues pintores hi hagués igualment una dictadura enfront de la qual, la de Franco i la de Salazar, alçar alguna mena de testimoni. Hi fa molt no distanciar-se de l’ambient que, de fet, acaba condicionant qualsevol obra. Aurora Altisent no va marxar mai de la Barcelona que havia estimat de petita ni tampoc dels referents que tenia més a mà, aquells dibuixants formidables dels anys vint i trenta que van inspirar-li unes estampes entre arqueològiques i nostàlgiques de les botigues i els salons de la burgesia, per més que l’economia de l’estraperlo de postguerra els hagués robat la bellesa. En canvi, Paula Rego va anar-se’n molt aviat a estudiar a Londres, on es va casar i va concebre una obra aferrada al cos, fins i tot en la seva abjecció, per crear ficcions inquietants sobre la dominació, sobre el fet de ser dona i sobre l’experiència literalment vomitiva de ser-ho sota un sistema autàrquic. Mentre Aurora Altisent cantava les dolçors de la Barcelona ordenada i tendra, Paula Rego mostrava un cony que cridava. Totes dues encarnen, malgrat les diferències, el món que teníem: el refugi en un passat edulcorat o la revolta davant un present intolerable.