El triomf d’olles i davantals

Amb ulleres fosques i perruques de colors per no ser reconegudes i despatxades, sortien al carrer a polititzar les olles, els davantals i les escombres; han estat molts anys de lluita en defensa dels seus drets. Dijous passat el Congrés dels Diputats va ratificar per unanimitat –llevat d’una abstenció– el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre treball decent en l’àmbit del servei domèstic, vigent des del 2013. Són les persones –600.000, el 98% dones, 1 de cada 4 estrangeres, 200.000 en situació d’irregularitat administrativa– que netegen les llars i s’ocupen de qui les habita, especialment dels nostres grans i nens, una feina essencial sense la qual la vida familiar i l’economia del país es ressentiria, però procliu a tota mena d’abusos en bona part propiciats per una normativa que no les protegeix. Vegin què reivindiquen i entendran per què consideren aquesta primera victòria com l’inici de la fi de l’esclavisme: incorporació al règim general de la Seguretat Social; supressió del dissentiment, modalitat d’acomiadament lliure i arbitrari; prestació d’atur; cotització pel Fons de Garantia Salarial; igualació de pensions; reconeixement de les malalties professionals; aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals; inspeccions per garantir el descans, els salaris i la intimitat de les internes, i mesures que facilitin la regularització de qui no ho està i s’arrisca, si és sorpresa per un control policial, a ser detinguda i deportada. Enhorabona: primer pas fet, ara cal més acció política perquè els drets siguin efectius i la societat, més decent.