Via Augusta, no, Turull

Havent vist el que veiem, sentit el que sentim, flairat el que flairem, palpat el que palpem i empassat el que empassem, potser sí que haurem d’optar per la via de la ironia i la conya que feia Jordi Turull amb l’obra pública. Diu el secretari general de Junts que no hi ha a Catalunya ni una sola infraestructura en què un dia no s’hagi llevat l’Estat i hagi dit “Aquesta no me l’han demanada els catalans, però la faré”. L’última que recorda ell és la Via Augusta, construïda pels romans a començaments del primer mil·lenni. D’aquesta envergadura és possible, però tirant de memòria i sense fer una anàlisi exhaustiva de l’hemeroteca, com a mínim ens n’han fet un parell. El 2000, quan el PP va aconseguir un diputat (Jordi de Juan) per primera i única vegada per la circumscripció de Girona, Foment es va despenjar amb el soterrament de l’estació del TGV al mig de la ciutat. Era l’opció que defensava l’Ajuntament però no la que es preveia, i Álvarez Cascos la va concedir al seu diputat com a premi per la proesa d’haver sortir elegit en terra tan hostil. Després la cosa va quedar a mitges perquè ni es va soterrar la línia convencional ni es va derruir l’aqüeducte per on passa, però això ja és típic. I, més recentment, Pedro Sánchez, en plena eufòria de recuperació de la convivència, va canviar el nom de l’aeroport del Prat (desembre del 2018) i dos anys i mig després va instal·lar-hi les lletres. Són 115 metres de lletres, de dos metres d’altura.