El voraviu
Que feliç que em fa Cs!
En tres cites electorals haurà perdut entre el 95% i el 98% dels diputats
A Madrid, el mes de maig de l’any passat, els de Cs no varen salvar cap dels 26 diputats que tenien a l’Assemblea. Aquest febrer, a les Corts de Castella i Lleó, de 12 els en va quedar un. Les enquestes persisteixen en la idea que diumenge, a la Junta d’Andalusia, els en quedaran entre zero i dos de 21. És a dir, que en un any i tres eleccions autonòmiques, de cinquanta-nou electes que sumaven entre les tres autonomies, passaran a un, dos o tres segons si la nit electoral estan a la banda baixa o la banda alta de la forquilla de les enquestes. És a dir, que la millor hipòtesi els situaria en una pèrdua del 95% dels seus efectius; el terme mitjà, en una pèrdua del 97%, i el pitjor escenari, en una pèrdua del 98%. Encara que l’àvia Neus sempre va encervellar-nos que no havíem de riure’ns de les desgràcies dels altres, aquesta vegada m’haurà de perdonar perquè no li faig cap cas. Jo m’hi peto el cul, amb l’èxit de Cs. I perdonin l’expressió. Ja sé que l’esperit de Cs (combatre sense complexos, vergonya ni miraments el nacionalisme català) sobreviu a Vox, al PP, al PSOE i a la mateixa estructura de l’Estat espanyol, ja ho sé. Però a mi em fa feliç veure com l’alternativa taronja es podreix en el seu propi femer, comprovar que la cara de pomes agres que fa sempre Anna Grau te una motivació real i constatar que hi ha tant de borinot que haurà de buscar una altra mamella de què xuclar! Soc de gustos senzills, ja ho veuen!
