Junts pels Equilibris

Jordi Turull, secretari general de Junts, ha decidit recuperar els noms de David Torrents i Ester Vallès, com a secretari d’organització i vocal, respectivament, per evitar que el nom del partit sigui cada cop més una contradicció. Ho fa malgrat el vot –de càstig o no– que van rebre els peons de Laura Borràs al congrés d’Argelers. Turull els tornarà a proposar perquè la seva designació sigui sotmesa a la militància, malgrat que ja van quedar fora del congrés perquè no van superar el 50% dels vots… de la militància. Un topall, per cert, establert per la mateixa formació. Ningú els ho va imposar. Siguin els motius que siguin pels quals no van rebre prou vots, la pregunta pertinent és perquè serveix un congrés en què es dona veu a la militància si després la cúpula torna a insistir amb els mateixos noms rebutjats. Per tornar a evitar un revés, es votaran aquests dos al costat del de Lluís Guinó, l’exalcalde de Besalú, que ve la vella Convergència i del PDeCAT i que va ser inhabilitat com a membre de la mesa que va permetre la tramitació de les lleis de desconnexió. A veure si així cola. Tot, malgrat que en el reglament per renovar la direcció, aprovat per les bases, quedava clar que el secretari general havia de triar “un altre candidat”. El secretari d’organització d’un partit és clau, entre d’altres coses, per resoldre les disputes i per a la capil·laritat d’un partit. No semblen les millors condicions per exercir amb autoritat. Però això és igual. És el problema d’un partit. En canvi, és més preocupant la falta de respecte a la democràcia dels qui s’han omplert la boca amb aquesta paraula i que són al govern que ens governa. Perquè potser resulta que, més que una convicció, la paraula democràcia era un instrument per aconseguir una finalitat. I si no serveix per assolir una finalitat, aleshores, com Marx (Groucho), ens podem inventar uns altres principis. Tot per uns “equilibris” amb unes senyores i uns senyors que no convencen ni els seus.