Innombrables sofrences

Tinc un respecte reverencial per als professors que han de llegir les indicacions dels currículums acadèmics, les han d’entendre, les han de convertir a un codi entenedor i les han de posar en pràctica, finalment. Un exemple, tret d’un material generat pel departament d’Educació: “Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial.” Més endavant, i com a conseqüència de la definició inicial, la “lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement” queda bandejada del tot, humiliada i menystinguda (“una seqüència tradicional dels temes disciplinaris”), sota l’influx poderós de la pedagogia que valora “la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions”. Prendrem mal, si no és que ja n’hem pres.

Ho reitero. Admiració profunda per qui ha de lluitar contra aquest monstre. Vaig a parar a aquesta literatura enfarfegada i ampul·losa després de llegir un document d’Educació en el qual s’exposen idees sobre el currículum de llatí al batxillerat. Parlant de traduir, el text té aquesta perla, que em pensava que era un invent d’alguna ment malèvola, però que certament és l’invent d’una ment malèvola: “Lectura, traducció i interpretació de textos llatins de dificultat baixa que formin l’alumnat en valors com ara el pacifisme, la solidaritat, el respecte a les minories, tot evitant aquells que fomenten el bel·licisme o l’enfrontament entre cultures.” ¿Ja ho saben que si “evitem” la guerra s’enfonsen les columnes de la literatura occidental? Parlen del llatí, però, en la mateixa lògica carrinclona, podrien dir grec. ¿Aleshores, què? ¿Saben com comença La Ilíada? “Canta, deessa, la ira funesta d’Aquil·les Pelida / ira que obrí als aqueus el camí d’innombrables sofrences.” Doncs això que dèiem.