Rodalies, el coll d’ampolla

La infraestructura més reeixida dels Jocs del 92 van ser les rondes. La mobilitat a Barcelona abans de les rondes era caòtica i feia de coll d’ampolla del desenvolupament de la ciutat. Trenta anys més tard, el coll d’ampolla és en l’àmbit metropolità amb la xarxa de rodalies.

L’àrea metropolitana té més de cinc milions d’habitants, un milió i mig més que fa vint anys. Tot i això, fa 45 anys que Rodalies no afegeix cap quilòmetre de via, els trens són vells i hi ha recorreguts com el de Mataró i Vic-Puigcerdà que són més lents ara que quan es van inaugurar, el 1849 i 1922. Tot això amanit amb la proverbial incompetència de Renfe, que no és capaç ni de tenir una pàgina web mínimament clara. O de TMB, que recentment ha assolit la fita d’introduir els títols de transport electrònics que fa vint anys que funcionen a Londres. A mesura que el col·lapse circulatori avanci i les restriccions mediambientals s’imposin, més es notarà el fre al desenvolupament que representa Rodalies. És per tant urgent abordar-ho amb un programa de transformació com el de les rondes el 92. Hi ha actuacions de base que es poden fer relativament ràpid amb voluntat política. Cal un programa urgent de compra de trens, no deixar-ho en mans de l’enèsim pla quinquennal incomplert del Ministerio. Cal revisar els temps de trajecte, canviant horaris, potenciant semidirectes i millorant intercanviadors amb metro i altres mitjans.

Després hi ha la part complexa de dissenyar una xarxa nova amb criteris d’eficiència que inclogui el tercer túnel a Barcelona, la mal resolta connexió amb l’aeroport i els centres urbans de la segona i tercera corona. Imaginem-nos com seria Barcelona avui sense les rondes. Aquest és el risc que tenim a en l’àmbit metropolità d’aquí a pocs anys si no arreglem Rodalies avui.