L’autopista del metavers

Després d’una dècada aturada i amb només quatre quilòmetres per acabar, el metro ha permès –per fi!– al vicepresident Jordi Puigneró sortir a donar una bona notícia sobre infraestructures: la represa de les obres de la línia de metro L-9. Faristol subtitulat d’optimisme amb les quals el conseller del qual depèn la política d’infraestructures del govern sortir d’un espès silenci de dies protagonitzats per l’emprenyament ciutadà arran d’una insostenible AP-7. Malgrat això, Puigneró va preferir no entrar a proposar solucions pels col·lapses, paper que sí que va defensar el conseller Joan Ignasi Elena, com a responsable del Servei Català de Trànsit, anunciant carrils addicionals De fet, Puigneró va esmenar la plana al company de govern mostrant el desacord amb la proposta del republicà d’aixecar barreres puntualment al peatge de l’altra autopista paral·lela, la C-32. Com que de moment no es poden enviar avatars a treballar, tota mesura proposada per descongestionar l’AP-7 és pura poesia per a les orelles dels milers que cada dia es juguen la vida, l’humor i la feina conduint per les obturades vies d’accés a la capital.

A l’altra banda de la plaça Sant Jaume, exercici de cinisme del socialista Jaume Collboni, que no veu “res a celebrar” per l’L-9. Bena als ulls pels incompliments de les inversions en infraestructures de l’Estat. Sí, tornem a estar emprenyats i la calorada de la crisi climàtica tampoc la combat l’anunci de la ministra del quart cinturó, i per d’aquí a sis anys: més contaminació de trànsit privat i ni un euro per als trens de rodalies i mitja distància.