La cuina dels homes
La Sílvia Subirós Mercader (segon cognom important) la conec des que va néixer. És a dir, des de sempre. Ja des de molt petita, quan la família feia fotos d’ella i els seus germans, a la Sílvia no li agradava sortir a la foto o a les filmacions. I vet aquí que arribà un moment que va pensar que la millor manera de no sortir-hi era que ella agafés la càmera. I així ho va començar a fer durant anys, fins que ara no només ha agafat una càmera, sinó que, convertida en professional del món de l’audiovisual, ha dirigit unes quantes pel·lícules.
La seva última obra és el documental La cuina dels homes, en què parla del motel Empordà de Figueres, fundat i dirigit pel seu avi Josep Mercader, el mític cuiner, gran renovador de la cuina del país. S’ha projectat dues vegades a Figueres, amb un èxit absolut de públic i valoracions. A la primera sessió la sala de la Cate va quedar petita i força gent no hi pogué accedir. La Sílvia i el seu pare, Jaume Subirós, hereu i continuador fidel de la cuina de Josep Mercader, van oferir un interessant diàleg sobre el tema, del qual també només n’he sentit parlar bé. Ella no arribà a conèixer l’avi, però els seus pares i els qui sí que el van conèixer li van anar explicant tantes històries que li quedà fixada la idea de fer-ne una pel·lícula. La cuina dels homes, que ha presentat al Festival de Màlaga, es va estrenar el 20 de maig dins del Docs Barcelona i s’ha vist al Festival Internacional de Cinema de Catalunya, a Roda de Berà.
El títol de la pel·lícula, que d’entrada sembla de connotacions masclistes, és, en aquest sentit, ben enganyós. Perquè precisament la Sílvia ha posat les dones de la seva família al centre, i ho explica així: “Del meu avi es coneix la part pública, que té a veure amb el restaurant, i, en canvi, la història privada, la que ell filmava i té a veure amb les dones de la família, ha quedat a l’anonimat. Per això en aquesta pel·lícula les he volgut posar al centre. I no només té a veure amb l’esfera familiar, sinó també amb la professional. La cuina de les dones sempre ha estat l’anònima, la que no s’ha posat a la primera pàgina dels diaris.” I incideix en el títol de la pel·lícula, perquè a la seva família són els homes (cinc) que s’han dedicat a la cuina, però cap de les quatre dones.
