El català desapareix de la justícia

Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat a complir immediatament amb el 25% de castellà a les escoles arran d’unes quantes denúncies de famílies que han considerat “vulnerat” el dret dels seus fills a aprendre aquesta llengua. La versió en català de la sentència, a més, estava farcida de faltes d’ortografia i d’errors gramaticals. Fa uns dies el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va “lamentar” al Parlament el poc ús del català a la justícia en la presentació de l’últim informe del tribunal. Ho va fer, per a més inri, en castellà. Les dades publicades aquesta setmana per la Generalitat confirmen que només el 14,3% dels jutges a Catalunya tenen el nivell bàsic (C1) de català. Hauríem esperat que almenys un d’ells fos l’home que els representa, però no. Aquest és un senyal del que està passant amb la justícia a Catalunya. Ignorants en l’àmbit lingüístic decideixen sobre temes lingüístics i ho fan també en un ambient polític tens a Espanya quan es tracta un tema tan sensible com les llengües oficials que no són la seva.

L’ús del català a la justícia està tocant fons. No cal observar només el nivell dels jutges i els fiscals. El 2005 es publicava el 20,1 % de les sentències en català. El 2021 no arribaven ni al 7% i les demandes només arriben al 6,1%. A això cal afegir-hi que molts veuen a la resta de l’Estat com una imposició intolerable que tenir el nivell C1 sigui un mèrit per ser jutge o fiscal a Catalunya. Només el 9,1% dels fiscals tenen un coneixement mínim del català. Tot plegat provoca un cercle viciós que es va retroalimentant amb els anys. La majoria d’acusats i advocats, davant el panorama que tenen al davant, entenen que es poden defensar més bé en castellà que en català, per una simple qüestió estadística del coneixement de la llengua dels jutges. El català, doncs, està essent anorreat de la justícia, però no és l’únic àmbit en el qual retrocedeix. Les xarxes, l’ús social, els mitjans i les noves plataformes són un camp de mines per a un idioma que no té un estat al darrere que el protegeixi.