Guió de pel·lícula
Ni Harrison Ford ni Quentin Tarantino ni Alfred Hitchcock junts s’haurien atrevit a fer el guió de diumenge a Girona. Era inversemblant que de les dues opcions amb què arrencàvem el cap de setmana per obtenir dos ascensos tot s’anés succeint per fer-ho possible.
Dissabte tot anava com una seda, fins que el genoll de Marc Gasol va fer un moviment estrany i tothom va pensar que la crueltat amb el Girona tornava a sobrevolar la capital gironina. L’avantatge era prou per no patir en excés i arribar a la final. Una altra cosa era pensar si jugaria l’excampió de l’NBA i ara també president del Bàsquet Girona. Tothom va respirar en veure’l amb l’equip ja contra l’Estudiantes, un clàssic de l’ACB i amb el mateix patrocinador de qui té els drets televisius. Una casualitat que feia certa basarda a la prèvia, que tots sabem que els interessos acaben movent el món. Però el guió avançava sense cap treva. L’equip volava i la banda sonora començava a ser dolça. Com en tot guió, hi faltava el suspens i quan els madrilenys es van posar a dos punts, tothom a Fontajau va témer el pitjor, apel·lant a aquell “pessimisme gironí” que el sorià Pablo Machín ha identificat des de la seva arribada a la ciutat. La culminació arribava i els Gasol i companyia agafaven el relleu de l’històric Valvi i la caldera de Palau o de l’explosiu Akasvayu, que ens va fer gaudir i que tots els gironins hem pagat a través d’administracions públiques fins fa quatre dies. El primer ascens era al sac.
Fontajau es buidava ràpid, per anar a veure el futbol. La cautela amb aquest partit era màxima. Massa patacades a l’esquena valien la precaució. Penal i gol de Stuani, de qui només cal decidir on se li fa l’estàtua. Mai s’obté res sense patiment i l’empat del Tenerife hi posava emoció. Alguns ja s’imaginaven una nova patacada, però la llei del sisè s’havia d’imposar. I Baena centrava perquè el defensa acabés marcant en pròpia porta i Arnau hi posés el colofó. Si presenten aquest guió a qualsevol gran corporació, ningú els la comprarà. El millor és que ja s’ha fet realitat i ha estat a Girona. Tornarem a veure el Barça de bàsquet al parquet de Fontajau i el Madrid o el Sevilla a la gespa de Montilivi. I l’Uni juga Eurolliga i el Girona CH segueix a l’OK Lliga. Totes ens ponen. És de pel·lícula!!
