De santa Bàrbara quan trona

Diu la dita que només ens recordem de santa Bàrbara quan trona, fent referència al fet que, sovint, els humans tan sols comencem a posar remei als problemes quan aquests ja s’han fet molt grans i les solucions necessàries ja no són al nostre abast. He pensat en la popular dita aquests dies d’extrema calor en un juny on les temperatures han estat, almenys, fins a 8ºC més altes que la mitjana històrica, sense oblidar que veníem del maig més càlid mesurat mai a Catalunya, segons dades del Meteocat. Al final haurem normalitzat que, al pic del dia, a mitjan juny, les màximes, a la zona de la costa i al prelitoral, estiguin per damunt dels 35ºC, molt per damunt de la mitjana, que està per sota dels 30ºC.

Qui davant d’aquestes evidències i, tantes d’altres, com ara la sequera persistent, el nombre més alt d’incendis i un major nombre d’episodis meteorològics extrems, no accepti que el canvi climàtic ja és entre nosaltres, doncs, és que no vol veure més enllà del seu nas, com també diu la dita.

Curiosament, qui pregona la negació al canvi climàtic són la dreta i l’extrema dreta. Segur que recorden el cosí llest de Mariano Rajoy o els menyspreus de Donald Trump. Aquests dies, el populisme feixista ha fet córrer la portada d’un diari espanyol del segle passat on es parlava que s’havien arribat als 50ºC a la Manxa, com volent dir que aquestes calorades ja han passat abans. El cas és que a l’Estat mai s’ha arribat a aquests registres. La màxima és de 47,4ºC a Montoro, a Còrdova, el 2021.

En tot cas, el que també és una evidència és que el planeta ja va tard, per no dir molt tard, en la lluita contra el canvi climàtic. Els governants mundials han prioritzat altres interessos abans que el bé comú. Res de nou en la nostra estimada Terra. Només pregar perquè les pluges que venen després dels trons no s’ho enduguin tot avall.