Apartaments molt confortables

A Ruanda no es respecten els drets humans per més que les autoritats mostrin a les càmeres uns pulcres i confortables apartaments dins d’un edifici que s’assembla a un club de vacances per allotjar els refugiats de Boris Johnson. Pura escenografia de l’engany, el cinisme, la crueltat. A Ruanda, el president Paul Kagame guanya amb el 98% dels vots, i això vol dir –i Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres organismes ho acrediten– que no es tolera l’oposició ni la llibertat d’expressió, que es deté, tortura, assassina i es fa desaparèixer els líders polítics i els activistes socials, que la població està sotmesa a un estat de terror ocult sota la pàtina occidental del règim, que els mateixos ruandesos són demandants d’asil. Però a qui li importa? Al Tribunal Europeu dels Drets Humans sí, i d’entrada ha paralitzat el primer vol que havia de transportar el carregament (regust a vell esclavisme en el tracte als habitants del sud) des de Londres cap al paradís centreafricà, a canvi de 140 milions d’euros. Recorden l’infame comerç triangular? No exagero, l’advocat Jordi Palou-Loverdos, impulsor d’una querella per genocidi a l’Audiència Nacional, recull sospitosos vincles entre la Gran Bretanya i Ruanda amb noms coneguts: Tony Blair treballa per a Kigali com a consultor, el diputat conservador Andrew Mitchell és assessor del banc South Bridge fundat per un alt càrrec, Cherie Blair defensa alguns dels investigats per les matances a civils. Uns tan a prop, units pel lucre, i els altres tan lluny, tan inhumanament mercadejats. No hi ha res de confortable en aquesta història.