Judicis? En català

Potser la nostra llengua desapareixerà. I, amb ella, aquella consciència d’existir que el Concili de Tours (813) ens va desvetllar:   “Parleu a la gent amb rusticam romanam linguam”, van dir les autoritats eclesiàstiques als clergues. I hi van afegir: “En la llengua llatina ningú ja no ens entén de res.” 

Ara, aquella llengua novella sembla sotmesa a l’agonia.

També n’hem pres consciència, de la seva mort.

I, de sobte, un moviment divers de resistència sorgeix des de diversos àmbits. De diversos sectors. 

VOLEM SALVAR LA LLENGUA. I amb ella la nostra cultura. Sí. El corpus lingüístic transmet una manera de veure el món. Allò tan sabut de distingir un arbre anomenant-lo. Un roure. Una alzina. No són només un arbre, tenen dos noms. I és que coneixem el nostre món per mitjà del nom de cada cosa. “Stat rosa pristina nomine. Nomina nuda tenemus”, ens diu Umberto Eco, el mestre de la semàntica. De la interpretació del mot, la paraula.

Els estats monster, des dels setials de poder, van saber o intuir que si no mataven les llengües diverses dels territoris, tot just conquerits, mai sotmetrien els pobles. Com van córrer els francesos! Empoderats de la potestas, van dir: ofegarem fins a la seva mort les llengües d’Oc. 

Havien assassinat els magnats. Ara calia assassinar els pobles i ser UN. “Allons, enfants de la patrie!” Fora el francoprovençal, fora el rètic, fora la llengua de l’Astèrix... dels normands. La langue que per dir oui diu oc.

I la que diu sí.

El 1714-16, els Borbons originaris, avant la lettre d’aquell sentit jacobí, fan una llei, després d’enfonsar viles i persones. En diuen el Decret de Nova Planta. A part d’anul·lar les institucions, el Consell de Cent, la Generalitat, de treure la universitat de la ciutat de Barcelona, de llançar al mar la clau del Cap i Casal, escriuen que el castellà és l’única llengua existent. 

Saben, com els francesos, els germànics, els britànics, que el panorama de l’Europa moderna s’ha de moure amb quatre o cinc estats monster. I prou.

Però no ens han pogut enfonsar, tot i l’operació Catalunya, tot i les trampes de l’Estatut 2006-2010. Des d’Òmnium a l’ANC, des de la Plataforma per la Llengua, des de cada racó de les velles viles romanes, s’alça una veritable resistència. No ens prendreu la llengua, monstres. 

I un dels sectors més castigats, com cal, és la judicatura. El castellà n’és la lengua. I una forta onada de resistència sorgeix de les càtedres i els jutjats. 

La comissió de llengua del Col·legi de l’Advocacia de Girona i de la Comissió de Llengua del Consell de Col·legis de l’Advocacia de Catalunya lluita fa temps per promocionar l’ús del català als jutjats i defensar i denunciar les vulneracions del dret a fer-ho.

Un important acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona ens diu que no morirem.

El compendium.cat. Aconduït per la presidenta de la Comissió de Llengua de l’ICAG, Marta Alsina i Conesa, l’esperança és viva quan la doctora en filologia Anna Arnall Duch presenta el Compendium.cat, resultat de la seva premiada tesi doctoral. La tesi consisteix a recopilar tots els termes lingüístics, i tots els recursos lingüístics jurídics que ja existien en català en unes obres molt disperses: formularis fets per la Generalitat, diccionaris de llenguatge jurídic i diccionaris de català. A més a més de les recopilacions de formularis en català fetes pels Col·legis d’advocacia de les Illes, d’Andorra i de Catalunya esmentats en el mateix portal.

Els altres intervinents, a part de l’organitzadora, van ser Rosa Maria Costa, coordinadora dels serveis lingüístics de justícia; el magistrat del jutjat de primera instància 3 de Girona, David Torres Pindado; jo mateixa, com a escriptora i filòloga, i Albert Ballesta, delegat territorial de Justícia. 

Marta Alsina i Conesa em diu a cau d’orella: “Si en parles, pots dir que hi ha molta preocupació perquè cada vegada l’ús és menor.”

Ho sabeu, dirigents de la dictadura lingüística judicial?

Nosaltres, els judicis, les absolucions i els indults els volem en català.

La ingent obra d’Anna Arnall Duch és més que un símbol. És un fet de llengua.

Les lleis acoten la nostra societat. Doncs les volem en català. Si no... si no, no les entendrem. Si no, no les obeirem.