El fiasco dels Jocs: causants i responsables
La desfeta de la candidatura olímpica dels Pirineus i Barcelona per al 2030 té un causant: Javier Lambán, el president de l’Aragó, i el seu sobtat gir desautoritzant l’acord dels seus tècnics, els de Catalunya i els del COE, amb un pes substancial dels representants aragonesos en la proposta de repartiment de seus. Però Lambán no ha estat l’executor de la candidatura, com tampoc el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. El responsable és el govern de l’Estat i el seu president, Pedro Sánchez. Qui presenta la candidatura al COI és el COE, però el mateix COI exigeix que tingui suport polític. I política és la raó de la frenada. Un Pedro Sánchez en hores baixes no ha volgut afegir un incendi amb un dels barons de PSOE al reguitzell de disgustos electorals i topades amb els socis de govern i d’investidura que col·lecciona. Quan l’alternativa a la candidatura conjunta ha circulat per una via només catalana, a Sánchez i el ministre Iceta no els ha importat perdre l’oportunitat d’accedir a uns Jocs Olímpics d’hivern. Abans morta que catalana.
La consellera Vilagrà promet que en pocs dies articularà una proposta pròpia, que Alejandro Blanco es compromet a tenir en compte si és per al 2034. L’Aragó, per la seva banda, ven fum novament amb Jaca. Tots són conscients que el COI rebrà amb els braços oberts una proposta associada a Barcelona i Catalunya. Igualment, saben que les opcions d’una candidatura de l’Aragó i Jaca són semblants a les dels intents passats, ínfimes. La responsabilitat del fiasco de la candidatura del 2030 no recau, per descomptat, en la part catalana, però la realitat és que un dels grans projectes del govern no arribarà a terme. Ni tan sols s’han pogut comptar els suports populars que tenia. En qualsevol cas, el projecte fallit dels Jocs ha tingut la virtut de retornar al primer pla la necessitat de millorar les infraestructures, les alternatives d’economia sostenible i les condicions de vida dels habitants dels Pirineus. Unes necessitats que s’han d’abordar sense esperar a uns hipotètics Jocs d’aquí a 12 anys.