L’amenaça dels desnonaments massius
Un informe del TSJC alerta que els jutjats catalans tenen retinguts 6.000 expedients de desnonament als quals, si la moratòria decretada per protegir les famílies durant la covid no es prorroga més enllà del 30 de setembre, hauran de donar curs a partir de l’octubre. El desbloqueig en bloc d’aquest contingent tindria un efecte social devastador, com la presa d’un pantà quan es rebenta. Un efecte incontrolable, que derivaria en un grau d’emergència residencial impossible d’atendre cas per cas com s’ha intentat fer fins ara. La xarxa d’atenció a les necessitats d’habitatge quedarà desbordada a l’acte. Les successives moratòries han exercit de mesura de contenció de la crisi social, però ara, amb la normalitat cada cop més present, s’haurà de trobar un equilibri que permeti que els jutjats donin curs als llançaments –normalment no poden fer altra cosa– i facilitar una alternativa d’habitatge social a famílies en situació de vulnerabilitat, en risc de quedar excloses del dret constitucional a un habitatge digne. Una nova pròrroga no servirà de res si no s’acompanya de solucions estructurals que haurien de passar, en primer lloc, per una política d’impuls decidit del lloguer social adreçada sobretot als propietaris. L’impagament del lloguer és l’origen de 7 de cada 10 llançaments tramitats als jutjats l’any 2021, mentre que els originats per impagaments de quotes hipotecàries no arriben al 20%.
Els tribunals espanyols han acabat avortant els intents legislatius duts a terme des de Catalunya per regular o contenir els preus en el mercat de lloguer, i la dilació del govern espanyol i de la ministra Raquel Sánchez a oferir una alternativa legislativa a escala estatal no té més explicació que les pressions del ‘lobby’ del sector immobiliari i dels grans tenidors, els bancs. Les mesures preses per pal·liar la crisi de preus de l’energia –rebaixes impositives de curta volada en lloc d’atacar l’increment dels marges de benefici de les operadores– no són pistes que invitin a l’optimisme davant d’una tardor que, en termes del dret a l’habitatge, es presenta calenta i dramàtica per a alguns col·lectius.