L’escàndol del TSJC

Marxàvem de revetlla amb la notícia que ni Òmnium Cultural, ni la Plataforma per la Llengua, ni el sindicat Ustec ni la FNEC no es podran personar en la sentència del castellà a les escoles perquè, segons el TSJC, no són part implicada. En canvi, sí que es poden personar l’Asamblea por una Escuela Bilingüe i l’Asociación Hablamos Español. És a dir, les entitats antiimmersió continuen sent l’únic far que il·lumina la causa politicojudicial de la imposició del 25% de castellà a les aules. La comparació és tan escandalosa que, per justificar-ho, els jutges s’han hagut d’empescar arguments diferents per excloure cada una de les entitats: a Òmnium la descarten perquè els seus estatuts parlen en genèric de la defensa de la llengua i la cultura catalanes però no especifiquen que això inclogui “el règim lingüístic en l’àmbit del servei públic educatiu”. Per excloure la Ustec i la Plataforma –que sí que tenen com a objectius la promoció de la llengua catalana a l’educació–, argumenten que no es poden considerar “perjudicats” per la sentència perquè “en cap moment qüestiona la posició del català com a llengua vehicular”. Vaja, com si ampliar el percentatge de castellà no suposés una reducció del percentatge de català. El TSJC no falla mai: es retrata cada vegada que en té l’oportunitat. I és que, com diu sempre un exconseller de Justícia, no existeix una justícia catalana sinó una justícia espanyola a Catalunya. És cert que ara es dibuixa una esquerda: dos dels cinc jutges que formen part de la sala no estan d’acord amb aquesta decisió i han fet un vot particular. Que la decisió que prenen els faci ruboritzar a ells mateixos és una prova més de l’escàndol.