Músics figuerencs
El figuerenc Pep Ventura, de pare rosinc i nascut incidentalment a Andalusia, segurament és el músic empordanès més llegendari i popular. L’adopció de la tenora, la configuració –tal com les coneixem– de la sardana llarga i de la cobla d’onze músics, i la sardana Per tu ploro li van donar un prestigi que ha resistit un segle i mig. Però Figueres ha estat bressol de molts altres compositors que seran celebrats, demà, dimecres 29, dia de Sant Pere, a les 6 de la tarda, al Teatre El Jardí de la vila. Carles Coll, pianista i director estat de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE), acaba d’establir la nova Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres (OCCF), que s’estrena amb aquest concert destinat a subratllar i fer conèixer les obres dels compositors de casa. Interpretarà Una mirada de l’esmentat Ventura i la masurca Assumpció del seu fill Benet, i Lluny de ma pàtria d’Antoni Juncà. Dels més contemporanis, La Isabel i l’àvia de Josep M. Surrell, El meu espill que Florenci Mauné va dedicar a la seva neta Montserrat, Cor de violí de Jaume Cristau i Lluïsa d’Agapit Torrent. Entre els més remots i els més recents, l’OCCF interpretarà La reina de l’Empordà de Lluís Bonaterra, estrenada el 1905 a la Rambla de Figueres per la banda del Regiment d’Àsia, probablement dirigida per Antoni Juncà; de Francesc Basil, Sant Pere de Roda; d’Enric Sans, Xamosa Roser; de Simó Gratacós, Sota el cel de Catalunya i d’Enric Montoriol –nascut també al carrer de Monturiol–, Jocs d’infants.
La majoria són sardanes, però el recital també comptarà amb algunes peces recitades per M. Rosa Oliveras i cantades per la soprano Clara Valero, la lletra de les quals va ser escrita per dos poetes: Cerqueu-me vora la mar de Montserrat Vayreda, amb música de la M. Rosa Gratacós, i Oració al Crist de la tramuntana –també amb música de M.R. Gratacós–, Edils, planteu figueres i fragments de la Balada del sabater d’Ordis de Carles Fages de Climent; aquesta darrera, amb música de Coll, vindrà il·lustrada pel solo de clarinet d’Albert Munjó.
L’OCCF ens oferirà aquest bell paisatge musical de compositors que, essent locals –és el que té la música–, també són universals. De més, esperem que aquesta OCCF no sigui flor d’un dia i que en endavant la comarca pugui sentir-la regularment.
