Quan estar viu és un miracle

“Tal com està el món, que estiguem vius és un miracle”, diu un meu veí. Potser té raó. Donem un cop d’ull a l’entorn: ho contaminem tot; fem pujar la temperatura ambient; fem guerres; conduïm com bojos; mengem coses sense mirar què porten... Això, a banda de pandèmies i desastres naturals, unes desgràcies de les quals m’agradaria pensar que la mà de l’Home no hi té a veure. Però tot això és una broma comparat amb la vida dels que arriben a Melilla fugint de fam i guerres. En el seu cas, el que necessiten és un miracle literal, ja que la seva supervivència depèn de mandataris per als quals la immigració (la del sud, no pas la de l’est) és una qüestió de seguretat i no tant un repte social global, uns mandataris que haurien d’admetre que tard o d’hora hauran d’obrir fronteres.