opinió
Evi Rauter ‘in memoriam’
Des que s’ha sabut que la noia de Portbou és Evi Anna Rauter, una noia de Lana (Tirol del Sud) que va desaparèixer de Florència, aquell pi del costat del cementiri on la van trobar penjada fa 32 anys s’ha convertit en un punt de pelegrinatge de gent que volen veure en directe l’escenari que han vist per la televisió gràcies al programa Crims. Els darrers dies centenars de persones s’han acostat fins al pi per retratar-lo i fer-s’hi fotos, per acreditar que han estat a l’escenari real. En diuen tanatoturisme, d’això de visitar llocs associats amb morts i tragèdies. Una actitud que s’hauria de repudiar si els visitants fan mofa o menyspreen la víctima, però és indiscutible que la curiositat és innata en la naturalesa humana i no s’han de coartar les ànsies de la gent a conèixer el lloc i voler entendre què va passar. Les visites al pi on va aparèixer Evi Rauter haurien de ser un acte per honrar la seva memòria i recordar i homenatjar la noia que durant 32 anys va ser una desapareguda a Itàlia i aquí, un cos sense nom. Curiosament si avui mireu el Google Maps veureu que just al ja famós pi hi ha la icona d’una càmera de fotografiar i una inscripció: “memorial Evi Rauter.” I a ben pocs metres, també referenciat a Google, trobem el monument en memòria de Walter Benjamin que és visitat cada any per milers de persones. Hi ha coincidències entre l’honrat filòsof alemany d’origen jueu i la jove estudiant italiana. Tots dos van acabar els seus dies a Portbou. Tots dos, segons les hipòtesis inicials, es van suïcidar. Benjamin amb una sobredosi de morfina i Rauter penjant-se. Però en tots dos casos, a posteriori, s’ha posat en dubte la tesi del suïcidi i s’ha plantejat la de l’assassinat. Benjamin va ser enterrat a Portbou però va acabar a la fossa, i ara no se sap on és exactament el cos, i el monument serveix de tomba simbòlica. I en el cas d’Evi Rauter, va estar enterrada deu anys en un nínxol de Figueres però ara tampoc se sap exactament on és perquè els operaris del cementiri la van soterrar en una fossa comuna. De la mateixa manera que es recorda les víctimes de trànsit amb flors o monòlits al punt dels accidents, també es pot recordar Evi Rauter al pi on va morir. I ara que la noia de Portbou ja està identificada per no oblidar tots els cadàvers que continuen sense nom, que són molts, es podria instaurar el 4 de setembre –la data que van trobar Evi– com el dia dels sense nom.