De gran hotel a millor museu
Podria arribar ha estar mig d’acord amb l’humorista Jair Domínguez, col·laborador de l’informatiu satíric de TV3 Està passant, dirigit pel periodista figuerenc Toni Soler, que la ciutat de Figueres no està passant per l’etapa més gloriosa de la seva història, si la seva afirmació anés més enllà d’una piulada ofensiva i aportés dades i arguments. De la mateixa manera que, si encara vivíssim en el segle passat, estaria molt d’acord amb el que escrivia Josep Pla sobre la capital empordanesa: “De vegades penso en la ciutat de Figueres. És un lloc on m’agradaria viure –o almenys on em sembla que viuria fàcilment.” A la ciutat que l’humorista injuria, i l’escriptor exalta, enguany s’hi celebren dos aniversaris transcendents per a la vida cultural de l’Alt Empordà. En fa cent que es va estrenar la biblioteca pública (avui biblioteca Fages de Climent), fruit del programa de la Mancomunitat de Prat de la Riba. En aquella època també es va inaugurar el gran hotel París, que va ser durant molt anys el més luxós de la comarca, i que el 1982 es va convertir el Museu del Joguet. Just el 18 de juny ha fet 40 anys que es va inaugurar el Museu del Joguet de Catalunya als locals de l’antic hotel. Per celebra-ho, els fundadors i amics del museu han editat un programa per recordar l’aniversari, i ho han fet en el format dels menús que es feien al restaurant del l’antic hotel París. Els fundadors del museu, la família Joan-Casademont, són de celebrar les coses com cal, però no de grans pompes, com s’ha demostrat amb les més de dues-centes exposicions que han fet al llarg d’aquestes quatre dècades. Una família, en Josep Maria, la Pilar i l’Anna, que va començar guardant joguets a tots els racons de casa seva, i sense adonar-se’n, quan ja no tenien més lloc, van convertir aquella col·lecció familiar en un fons museístic. El millor museu de l’Empordà, que és com el definia Joan Brossa, és la síntesi d’una afició, una il·lusió i la màgia que ha recollit un munt de somnis d’infants en un espai amb 8.000 peces exposades i 25.000 joguets de diferents generacions catalogats i guardats. Com diu Josep Maria Joan, tot plegat s’ha fet en un anar i venir pels mons entranyables de milers de persones que han deixat la seva empremta en objectes ben diversos. Empremtes com la de García Lorca, en l’osset Marquina d’Anna Maria i Salvador Dalí, o en el cavall de cartró d’Ernest Lluch.
