El concepte: drets o armes

En plena guerra i sense passar per cap parlament dels estats membres a través del qual quedi avalat per la sobirania popular, la cimera de l’OTAN va aprovar ahir el seu nou concepte estratègic per a la propera dècada. Inclou un assegurar “l’estabilitat més enllà de les fronteres”, tot definint com l’OTAN s’ha anat plantant durant anys a les portes de Rússia, on ves per on ara hi tenim una guerra. A la pràctica, poca gestió a la frontera sud europea. Biden la deu considerar pacificada ja que manté la vergonyosa política exterior de Trump respecte del Marroc i Israel. Política que Pedro Sánchez va avalar més tard, llençant el destí dels sahrauís a la paperera i enfurismant Algèria, amb el seu gas, per ara comprar-lo als americans. En el terreny militar, energètic i diplomàtic, la cimera del concepte ha certificat que la sobirania europea queda captiva dels Estats Units, a qui Sánchez agraeix el lideratge... I la nostra seguretat en les crisis migratòries i pel terrorisme gihadista, confiada a dues dictadures: el Marroc i Turquia. Bescanvien sense miraments els drets humans –primerament, els dels pobles kurd i sahrauí– en la reedició de la lògica de la guerra freda. Tancament de files contra Rússia i la Xina, i increment exponencial dels pressupostos públics per a armes. Fins i tot Suècia, amb uns dels estàndards democràtics més avançats, s’ha doblegat a la lògica de l’11-S: drets humans com el d’asil s’eliminen si cal sota l’etiqueta de “terrorisme”. La guerra pel podi de la primera potència ja ha començat fa dies, lluny d’Ucraïna. L’estem perdent els ciutadans i la democràcia arreu.