Fotografies d’una cimera

Un escut al revés a la bandera espanyola durant la cimera d’ahir de l’OTAN ha obligat a fer un comunicat oficial per part de l’organització demanant disculpes per tan greu error i aprofitant per elogiar “la rebuda excepcional” que han tingut tots els membres en la trobada que se celebra a Madrid. Alguns diaris de dretes, d’aquells que veuen conxorxes per tot arreu i que alerten que en política no hi ha mai res que passi per casualitat, feien notar la nefasta coincidència i anaven un pas més enllà. Consultats els experts en la matèria, segons sembla, posar una bandera de cap per avall no és cap gest menor i es pot interpretar com un “desastre o petició d’empara cap al país amfitrió” o, si reblem encara més el clau, “una declaració de rendició davant de l’enemic, sol·licitud d’auxili o de protesta”. Vaja, que si fem cas de les formes i del llenguatge protocol·lari, al president espanyol poc li hauria faltat per aixecar les mans i agenollar-se davant d’en Biden suplicant clemència i acceptant la derrota. Hauria estat una imatge impagable, ho reconec, però tot i això la cimera ens està deixant altres fotografies tant o més sucoses que la de l’escut al revés. Fotografies de submissió escandalosa a uns Estats Units que reneixen com a salvadors del món i que veuen en l’afeblida Europa un camp ideal per tornar a imposar la por. Aquest Bienvenido Mr. Marshall del segle XXI ja no fa gens de gràcia.

Pedro Sánchez ha utilitzat la trobada de l’OTAN per fer-se la tan buscada imatge al costat del president dels Estats Units i presumir d’una camaraderia inexistent amb un senyor molt atropellat, que fa patir quan camina i que dubto que recordi el nom del president espanyol d’aquí a uns dies. Pura façana, pura comèdia, pura hipocresia del líder socialista amb l’únic objectiu de marcar paquet en el tauler internacional. Un personatge mesquí que és capaç de justificar l’assassinat d’immigrants a la frontera amb Melilla disfressant-lo d’atac a la pàtria i quedar-se tan ample. Una mala persona.