Un caramel enverinat per a ICV

Al xàfec que ha caigut aquests dies s'hi suma la tempesta política que, de nou, ha posat ICV en l'ull de la batalla política per la seva gestió al Departament d'Interior. Aquest cop per les càrregues dels Mossos d'Esquadra en les manifestacions dels anti-Bolonya del 18 de març passat després que els desallotgessin de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Una polèmica més després de la participació del conseller Joan Saura en la manifestació per la pau a Gaza, per la instal·lació de càmeres a les comissaries de la policia catalana... Si en el primer tripartit de Pasqual Maragall, ERC estava en el punt de mira, en el de José Montilla són els ecosocialistes, qüestionats des del primer dia que van acceptar comandar la seguretat de Catalunya. Va ser un caramel enverinat del PSC després de veure com en l'anterior legislatura només socialistes i republicans –en menor mesura– acusaven el desgast a les urnes i Iniciativa recollia, en forma de pujada, els fruits de tres anys de turbulències alienes amb una gestió que l'oposició, ridiculitzant-la, limitava al bus de l'Estatut de Saura, a qui el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira titllava de «hippy happy flowers». Quan va acceptar Interior, ICV era molt conscient de les contradiccions que li crearia. Tenir aquesta cartera suposava, per exemple, encarregar-se de la seguretat de les manifestacions en què tradicionalment participen els seus.

I malgrat que no és cert, com sosté l'oposició des de fa dos anys, que un determinat partit no pugui encarregar-se d'una conselleria, sí que ha de demostrar que pot portar-la. I s'ha de guanyar la confiança d'aquells als qui comanda –ara molt qüestionada– i també dels ciutadans. Si aquests últims esperaven treure l'aigua clara de la compareixença de Saura, dimarts, al Parlament, es devien emportar una decepció. Valorant que un conseller doni detalls en la cambra catalana, no es pot quedar aquí. Després de més de dues hores, en l'aire queden preguntes com ara qui va donar l'ordre de carregar el 18 de març, els motius pels quals es destitueix el director general de la Policia, Rafael Olmos, o per què es decideix deixar vacant aquest càrrec, creat específicament per Iniciativa. No hi ha novetats sobre els fets més enllà que el conseller reiteri que l'actuació de la policia catalana va ser desproporcionada en alguns casos. La resta, pim, pam, pum entre conseller i oposició i entre oposició i conseller. Com auguraven alguns a l'entrada, tot igual: plou sobre mullat.