Si jo fos princesa

Si per una estranya carambola de la vida jo ara fos princesa, o reina, crec que em comportaria de forma molt diferent de com ho fan les princeses i reines que ara per ara ens toca mantenir, malgrat que no ens agradin. No parlo de renunciar a tots els privilegis –per què vull ser princesa si no puc viure en un palau i pagar-me tots els capricis–, sinó d’intentar ser exemple d’alguna cosa, ni que sigui per revertir algunes opinions o, per què no, per mirar de passar a la història com la princesa que es va guanyar una part del sou. Voldria saber, per exemple, per quins motius hi ha ciutadans que em detesten. I m’imagino que els podria xifrar un a un –els motius, no les persones–, però voldria escoltar-los sortint de la seva boca. Qui sap si els podria convèncer que estan equivocats, ni que sigui en un 1 per cent de les seves raons. Voldria saber si quan visito una ciutat hi ha deu persones que protesten contra mi o n’hi ha deu mil. Almenys per fer punts davant els meus incondicionals, mostrant-me valenta i apoderada. O per prendre el pols a la realitat. Quan l’anacronisme dels protocols m’obligués a enfilar-me en uns talons vertiginosos, apareixeria amb les vambes més lluents del mercat per reivindicar que les dones no hem vingut a aquest món a patir i que el bon lideratge no és enemic de la comoditat. Posats a fer les coses diferents, no només parlaria català quan visités el nord-est del país, sinó que ja veuria a venir quin golàs marcaria si reivindiqués que totes les llengües que són oficials al meu territori tinguessin un bon tracte, sobretot als òrgans oficials. I ja no parlem de si m’assabentés que el manso em posa banyes. L’engegaria a pastar fang, però no només per desfer-me d’un tipus en qui no puc confiar. Sobretot perquè no saben com m’excita imaginar un reguitzell de dones, que s’emocionarien al meu pas, seguint-me les passes i donant un fort cop de peu a un marit menyspreable. Però ni soc princesa ni puc regalar cap consell a qui sí que ho és. Bàsicament perquè em compto entre aquells a qui mai ens permetran acostar-nos-hi.