La violència i els límits d'Internet

Un estudiant finlandès de 18 anys va ser l’autor ahir d’una massacre al seu institut de secundària en matar a trets set companys de classe i la directora del centre. Després es va suïcidar, mentre desenes d’estudiants s’escapaven de l’edifici saltant per les finestres. Deu persones més van resultar ferides en el que, malauradament, s’ha convertit ja en un tipus específic de succés: els tirotejos en centres de secundària. Els casos dels instituts nord-americans de Virgina Tech i Columbine són els tràgics antecedents de la matança d’ahir a Tuusula, a Finlàndia. Les motivacions d’aquest adolescent són difícils de descriure. Però, aparentment, no ens falta informació sobre el personatge.

Vídeos penjats a Internet pel mateix assassí anunciaven la destrucció de l’institut. Sabem, pels missatges difosos a través del portal YouTube, que era un admirador de Hitler i que pretenia matar persones que considerava “vergonyes de la raça humana i fracassos de la selecció natural”. Un fanàtic que feia servir la xarxa per mostrar-se jugant amb armes. No es tracta ara de culpar YouTube per aquesta massacre, ni tampoc de responsabilitzar els portals d’Internet de tots els missatges que es difonen a través de la xarxa. Pretendre controlar el contingut d’Internet ens portaria al vell debat sobre els límits de la llibertat d’expressió. Però el més frustrant és que no en podríem treure cap conclusió practicable perquè, a Internet, els controls són impossibles. Només els grans portals se sotmeten a mecanismes d’autoregulació, i encara amb massa llacunes.

A la xarxa no hi ha fronteres, però les activitats criminals que utilitzen Internet com a eina són cada vegada més nombroses. Així doncs, si la censura prèvia no és desitjable i el control no és possible, només queda una opció: que augmenti la vigilància. La policia –i els mateixos usuaris– hauríem d’activar l’alarma quan vídeos o missatges sospitosos apareixen en un portal d’Internet. I més si ho fan de forma repetida o sistemàtica. Segons dades de YouTube, a nivell mundial cada dia es baixen 100 milions de videoclips del seu portal. Potser hauríem de començar a aprendre a fer un bon ús de l’espai de llibertat que ens ofereix Internet.