El bloqueig al 25% de castellà
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de paralitzar provisionalment l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà a les escoles catalanes és una batalla guanyada en una guerra que dista molt de veure el seu desenllaç. Certament, el tribunal reconeix que la nova normativa aprovada pel govern i el Parlament fa impossible l’aplicació de la sentència i, per tant, la imposició de la quota de 25% de castellà, la qual cosa vol dir que l’escut legal plantejat pel govern ha funcionat i els centres podran començar el nou curs aplicant el seu projecte lingüístic sense imposicions ni la pressió de la Inspecció o el TSJC. No obstant això, els magistrats no es resignen a deixar la qüestió en mans del legislador, adverteixen les parts d’una “possible vulneració de diversos articles de la Constitució” i, per tant, insistiran en la intromissió i en la pretensió d’imposar la quota de castellà a les aules en una qüestió davant del Tribunal Constitucional.
La separació de poders reserva als jutges la potestat de vigilar el correcte compliment de les lleis i les sentències, però també reserva als parlaments i governs la regulació i organització del sistema educatiu per garantir els drets dels alumnes i aconseguir els objectius fixats. És evident que el TSJC va anar més enllà de les seves atribucions, saltant-se la separació de poders, atribuint-se la potestat d’interferir en els criteris pedagògics i els projectes lingüístics dels centres, agafant-se a una llei ja derogada (llei Wert) i obviant la LEC i la llei Celaá, totes dues vigents. I és un fet que no desisteix i que serà el Tribunal Constitucional qui li acabarà donant o no la raó. La politització de la justícia no és un problema nou, és un dèficit de la democràcia espanyola i això n’és una nova demostració. De moment, la política s’ha apuntat una victòria en el seu debat permanent amb la judicatura, però això no resol el conflicte, ni el problema d’arrel democràtica de fons, i encara menys resol l’assetjament que reben la llengua catalana i la cohesió social a Catalunya a mans d’un Estat que sempre pensa i actua exclusivament en castellà.