Els que dormen al carrer no paguen gas
La xifra de persones que dormen al carrer és un indicador demolidor del progrés real d’una societat. I la darrera avaluació de la Fundació Arrels, centrada a la ciutat de Barcelona però il·lustradora de la situació del país, no ens deixa precisament en un bon lloc. El darrer recompte, efectuat la nit del 15 de juny, alerta que 1.231 persones es trobaven en aquesta situació límit, xifra superior a les 1.065 comptabilitzades l’any passat. L’únic aspecte encoratjador d’aquesta radiografia social és que amb el pas dels anys la resposta cívica ha millorat i que s’han criminalitzat accions que abans quedaven impunes, des de les agressions perpetrades contra rodamons fins a les vergonyoses campanyes de neteja cosmètica viscudes per exemple durant els preparatius dels Jocs Olímpics, quan la pobresa es considerava simplement embrutidora per a una ciutat moderna.
A les portes d’una tardor i d’un hivern que tots els pronòstics presenten com un cataclisme econòmic, cal tenir ben present que és precisament aquesta franja de gent la més vulnerable, la que tampoc podem deixar enrere. Gent que té altres preocupacions encara més immediates que no pas pagar les factures de la llum i de la benzina. Que en aquest context, i amb aquestes dades a la mà, els governs donin més prioritat a les polítiques de defensa que no pas a l’alarma social és un altre indicador de la insensibilitat on hem arribat. Precisament per tot això Arrels remarca la necessitat urgent de garantir el dret a l’habitatge, més enllà de la feina dels serveis socials. I, en aquest sentit, la capital catalana també és el reflex del que passa a les altres ciutats: l’habitatge públic no supera el 2%, i les persones sense llar tenen serioses dificultats per poder-hi accedir. Una problemàtica paral·lela és el drama dels desnonaments, que la crisi ha accentuat i que, atès el caràcter implacable del sistema judicial i la complicitat dels cossos policials, només empitjorarà mentre la inflació continua fent disparar els preus, sense que aquests governs tan preocupats per la despesa militar hi posin aturador.