Les maletes

Si us preguntéssiu sobre quins són els protagonistes de l’estiu, no són els viatgers, ni les destinacions, ni les aerolínies, ni els seus avions, ni les pantalles informatives, ni els punts de facturació. No, les protagonistes de l’estiu són les maletes, les dels aeroports. Qui no ha patit per si la maleta arribarà o no a la seva destinació? Qui no pateix per la integritat de les rodes, de les nanses, que no ens les obrin o que s’equivoquin de vol? El procés de reclamació és feixuc, impossible d’entendre, lent i del segle passat. AENA ha de plantejar-se urgentment una millora en la gestió de l’equipatge que es factura. Ara, amb nova política de facturar-ho tot, per recaptar més, s’incrementen els problemes. La facturació és un procés senzill, no presenta problema. En canvi, sempre queda el neguit de la recollida de l’equipatge, si aquest haurà arribat correctament. Les cintes són sempre a l’altre extrem de l’aeroport, punt contrari del desembarcament, després de passar obligatòriament per la zona de compres. Observareu que sempre hi ha maletes que circulen sense aparent propietari i que volten fins que la cinta es para. La sortida sembla el túnel de la por, salten impulsivament i espeteguen estrepitosament contra la paret metàl·lica de contenció per seguir camí, pesadament, fins a arribar al seu propietari, que, atent, les agafa abans no passin de llarg. Les mirades dels viatgers tenen aquell punt d’inquietud, per recuperar el que és propi, després d’una inspecció ocular de rodes, nanses o de l’estructura. Podríem pensar que Déu n’hi do com de bé funciona per la complexitat de tot el procés. Però no, no ens enganyem. És un sistema arcaic i realitzat per personal desmotivat. En el darrer viatge, es va espatllar la cinta de recollida, van avisar de l’avaria vint minuts tard i uns passatgers van rebre les dues maletes literalment rebentades. No van poder reclamar a les oficines perquè hi havia una llarguíssima cua i estaven pendents de l’autobús de tornada. No sé com va acabar tot plegat. El servei rebut, que es paga religiosament, és una autèntica vergonya. Les maletes facturades són les grans protagonistes dels nostres viatges. Alguns se les fan embolicar en plàstic flexible per allò de les pelades o obertures “involuntàries”. Però això no evita que es perdin o es malmetin. Són com els fills quan surten de nit, només demanem que tornin sans i estalvis.