Dilema post ‘Brexit’

Molt poques hores abans de plegar, Boris Johnson escrivia una carta a la primera ministra escocesa on li deia que “no era el moment” de tornar a fer un referèndum d’independència perquè les autoritats s’han de centrar en objectius com ara l’augment del cost de la vida, el sistema de salut o la invasió d’Ucraïna.

El rebuig de Johnson a la proposta de Nicola Sturgeon de celebrar un referèndum el 2023 ara ja no té importància, però tot i així és sorprenent que els arguments que utilitzava per oposar-se al referèndum siguin, precisament, els mateixos que impulsa el govern escocès a demanar-lo. Perquè qualsevol govern vol fer front a l’augment del cost de la vida, però necessita les eines d’un Estat per fer polítiques socials. Qualsevol govern vol decidir com organitzar el sistema públic de salut per fer front a la pandèmia, i per això vol tenir un Estat per fer-ho. I qualsevol govern vol prendre part de les decisions europees sobre la invasió de Rússia a Ucraïna i no pas haver-se de menjar amb patates un Brexit que no li deixa cap marge de maniobra diplomàtic.

Johnson s’ha acomiadat de Downing Street demostrant que estava molt lluny del David Cameron que va aprovar el referèndum d’Escòcia del 2014, i sobretot sense entendre que el seu Brexit ha apropat encara més els escocesos a la Unió Europea. Ara falta veure si la UE s’ha apropat a Escòcia. Sembla que havent de triar entre l’Anglaterra del Brexit o l’Escòcia que es vol europea no haurien de mostrar cap dubte. Però ja sabem com actua Brussel·les quan hi ha conflicte de fronteres als estats membres. O més ben dit: com no actua.