Ara la nuclear és verda

Hem revisat, reciclat, reinterpretat i reinventat valors, conviccions i mites que vam mamar i en els quals els pares, els mestres i l’entorn social ens van educar. A saber. Tabac. Fumar era per a grans (les dones era una altra idea) i esperàvem fer els quinze per anar amb cigarreta als llavis i vistiplau patern. Ens somiàvem home Marlboro, el genet il·lusió de llibertat. Hi lluitem com el que és, una esclavitud. Alcohol. Aguantar-ne dosis ingents era el segon gran símbol de l’arribada al món adult. Les marques no s’estaven de res. “És cosa d’homes”, va repetir anys i panys la publicitat del brandi més consumit. Avui se’n recomana el consum responsable, el perseguim si s’ha de conduir o treballar; i donem a l’alcoholisme el tractament d’addicció, de malaltia, que és el que és. Velocitat. Dúiem la benzina al cap i a la sang. Anar de pressa era un objectiu, i màximes com “gas a fons” o “peu a fons” donaven nom a dignes associacions de jovent. Ara anem amb peus de plom per no perdre punts i als fills, si han de beure, els fem tornar amb taxi o els anem a recollir de matinada. Dièsel. El motor de benzina era més barat, però l’estalvi que generava el consum de gasoil recomanava optar pel dièsel. En quatre dies el gasoil s’ha apujat un 40% més que la benzina i ja no hi ha estalvi. Però que siguem uns il·lusos per cridar “Nuclear no, gràcies”, que la declarin verda i que hàgim de llançar visques a l’urani ho trobo excessiu.