El voraviu
Màfia del règim (i 3)
En 25 anys al G7 se li han adjudicat obres per 133.171 milions d’euros
La columna és curta i la màfia, gran, molt gran. D’aquí que hi torni amb aquest (i 3). Per donar alguna dada rellevant que ahir no m’hi va caber i que ajuda a fer-se càrrec del que parlem. La conya que són la llotja del Bernabéu està bé. I també recordar que han operat a l’ombra del Palau i del 3% famós. Sense oblidar que sempre treuen el cap darrere els grans episodis nacionals de la construcció pública que han acabat als jutjats empastifats de corrupcions i corrupteles. O algunes indemnitzacions que han rascat la butxaca pública com ara Castor i concessions d’autopistes. En els 25 anys que s’han investigat (1992-2016), ses excel·lències del G7 (així denominaven ells mateixos la màfia que havien organitzat, en comunicacions internes que se’ls han interceptat) van aconseguir adjudicar-se prop d’un 50% de l’obra pública de l’Estat, més de cent trenta-tres mil milions d’euros (133.171 M€, concretament) segons les dades de la mateixa CNMC (Comissió Nacional del Mercat i la Competència). Poca broma! Poca broma, que desapareixerà molt ràpidament de la dieta informativa. Per això em permeto recordar els protagonistes. La màfia del règim. L’oficialitat. El generalat. Els noms ho diuen tot: Acciona (José Manuel Entrecanales), Dragados (Florentino Pérez), FCC (Baldomero Falcones), Ferrovial (Rafael del Pino Calvo-Sotelo), OHR (Juan Miguel Villar Mir), Sacyr (Manuel Manrique Sicilia).
