opinió
Girona, en moviment
Hi ha gent que fa transferència de tecnologia emocional. Ens en cal més.
Dijous, aquesta nostra “ciutat de festivals” estrena la quarta edició de Girona en Moviment, una convocatòria que –a diferència de la major part de la resta de propostes de la marca– té la particularitat de ser una iniciativa benèfica. No està pensada per omplir les butxaques de cap promotor. La seva recaptació va destinada íntegrament a projectes de la Fundació Oncolliga Girona, per tal d’ajudar malalts de càncer i els seus familiars. Segons els seus impulsors, “és un esdeveniment cultural i benèfic que aposta per crear lligams entre la dansa i la salut, tot relacionant l’art de la dansa i el treball corporal amb el benestar físic, emocional i espiritual de les persones”. El festival aplega ballarins, mestres i artistes de renom internacional que venen desinteressadament a la ciutat a ballar per una bona causa.
Girona en Moviment es va gestar l’any 2017 al teatre de Bescanó, amb la primera gala Ballarins de Girona, Junts Contra el Càncer, un nom que ja per si mateix és poesia. I ha anat creixent. Actualment ofereix activitats al carrer, espectacles d’alta qualitat, cursos intensius, tallers de dansa i conferències sobre dansa i salut. I ens apropa a aquesta art escènica encara en procés de ser descoberta per bona part del públic –en el qual m’incloc–. I conclou amb una gala, diumenge vinent. Encara queden entrades.
Al cor del festival, dues associacions. D’una banda, la Fundació Oncolliga Girona i Comarques, que fa anys que lluita per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i familiars, a més de promoure entre la població hàbits saludables per prevenir aquesta malaltia. De l’altra, l’associació Cultura en Moviment, una entitat impulsada pel ballarí i gestor cultural David Rodriguez.
Vaig conèixer en David quan era un nano. I ja era diferent, educat i inquiet. Li vaig perdre la pista fins que, al cap d’uns anys, algú em va dir que aquell vailet, que de petit es movia amb tanta comoditat en un escenari, s’havia convertit en un ballarí professional. I després, gràcies a les xarxes socials, el vaig anar seguint amb entusiasme en aquesta aventura altruista en la qual s’ha implicat tan personalment. És d’aquella gent que sí, que crea moviment, i que, per tant, fa moure el món. Persones que fan transferència de tecnologia artística i emocional. Ens en cal molta més, d’aquesta gent.