El voraviu
M’he posat a dieta
Em desintoxico de Laura Borràs, taula de negociació, ERC, Junts i CUP
No sé fins quan podré mantenir-me en la posició, però m’he posat voluntàriament a dieta. Parlo de dieta comunicacional. De dieta informativa del procés. De dieta dels moviments independentistes institucionals. Em tenen fart i m’he automedicat repòs per desengreixar. Provo que el que diuen i prediquen m’entri per una orella i em surti per l’altra. No m’hi entretinc, i encara menys en prenc notes per desenvolupar en els 1.420 caràcters d’aquesta columna. Per a ells està tancada amb pany i clau. Potser ells també en diguin bé. Ves a saber. M’he tret els hidrats de carboni (ERC i la taula de diàleg), els sucres (Junts i el martirologi de Laura Borràs) i els greixos (la CUP i els seus silencis espaterrants). No us estranyeu, doncs, amics lectors, que durant uns dies (ja en porto deu) triï altres temes d’actualitat per tractar a la columna i m’oblidi dels representants electes de l’independentisme. Tinc la sensació que sobre el dia de la marmota amb el que cadascun d’ells trafica ja tinc dit tot el que havia de dir i que val més que no en digui res més, perquè diria el que no s’ha de dir. Em fan posar molt nerviós tots tres i necessito una certa cura de repòs, de desintoxicació o de simple alliberament del cervell. Si no vull acabar malament amb la majoria independentista institucional, allò que tan ufanosos n’havíem dit el 52%, m’he d’agafar un descans. Però sobretot m’he de posar a dieta si no vull acabar liret jo mateix.
