Ferrater a la piscina

Quan Francesc Cayuela, president del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), em va comentar que l’exposició itinerant sobre Gabriel Ferrater faria estada al vestíbul del complex esportiu de Sant Ponç, li vaig expressar la meva sorpresa. La lògica d’aquesta mena d’actes em feia pensar més en cases de cultura o en biblioteques, que són, de fet, els espais per als quals estava pensat, en un principi, aquest compendi de la vida i l’obra de Ferrater, ideat per Jordi Cornudella, comissari de l’any que commemora la figura del poeta, del lingüista i crític; del lector, en definitiva. L’argument de Cayuela, però, va ser irrebatible: “Sempre es fan aquestes coses als mateixos llocs; i ¿per què no en un complex esportiu? ¿Que no llegeixen, els que fan esport? ¿Que no poden saber, si és que no ho saben, qui va ser Ferrater?” El mateix Cornudella, la persona que sap més coses al món sobre tots dos germans, Gabriel i Joan, va afirmar en la presentació que era una satisfacció veure la mostra en aquell entorn, perquè, de fet, Ferrater anava a favor de la felicitat que produeix la lectura. “No us cregueu que el meu treball sigui massa matador”, va escriure el 1963 en una carta a la seva mare, “consisteix en llegir més o menys un llibre cada dia, i al capdavall és el que he fet tota la vida”. L’exposició –Llegir tota la vida, produïda per la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració del Servei de Biblioteques– és succinta, breu i concisa, divulgadora i entenedora, amb fragments de la biografia i amb un poema que clou, explica i emmarca cada un dels apartats, de l’àlgebra a la lingüística, passant per la poesia i la crítica.

En l’acte que el GEiEG va organitzar després de la inauguració, amb el soroll de fons dels nens que xipollejaven a la piscina, Cornudella va glossar la figura de Gabriel i va llegir alguns dels seus poemes, amb acotacions que van ajudar a entendre la formalització de l’experiència viscuda. I tantes coses més.