Observem, que el món s’acaba

Aquesta setmana llegia no sé on que no sé qui va ser escollit president de l’observatori del no sé què. Hi tenim afició, a Catalunya, a crear observatoris. Qualsevol tema és susceptible de ser observat i, per tant, de generar al seu voltant l’estructura adequada –pagada amb calé públic, of course– perquè els millors observadors puguin observar amb deteniment el que sigui que hagin d’observar. De la cosa forestal també n’hi ha molts, d’observatoris. Espero que aquest cap setmana, en plena canícula, només hagin d’observar com els massissos de les Gavarres, el Montgrí i l’Albera tenen els accessos restringits i no com cremen de punta a punta. Però, vaja, estiguem tranquils, que si passa segur que també ho tindrem ben observat.