Terrorisme laboral

Diuen que l’espècie humana evolucionem, però costa convèncer-te’n quan la involució és una evidència en tants i tants aspectes. Podríem citar el respecte pel medi natural, on directament ens estem carregant el planeta i exhaurint els recursos; i també citar els drets humans, on ens creiem líders superiors d’aquells que rebutgem, però avui vull parlar de drets laborals. No em negareu que terrorisme laboral és que un cop de calor posi fi a la vida d’un treballador de la neteja de 60 anys en plena canícula. Ha passat a Madrid però podria passar arreu on els interessos empresarials (o d’organització laboral, perquè aquest senyor treballava per l’Ajuntament de la capital espanyola) estiguin per sobre de les persones. I això passa a cada poble i ciutat. Treballadors de sectors que no coneixen què és un horari d’estiu i fan les seves 10 o 12 hores faci fred o el mercuri pugi a més dels 40; empleats a qui se’ls paga part o tot el sou en negre o a qui se’ls “contracta”, a cop de telèfon, quan hi ha una pujada de feina. És el “que si vols treballar demà” i si no pots, ja no tornen a trucar. Treballadors a qui no se’ls paga les vacances, a qui no se’ls deixa fer vacances per conciliar o gaudir de la família, i a qui la cobdícia d’uns els apuja els preus del que compren i paguen cada dia.