Millorar relacions

Pedro Sánchez i Pere Aragonès milloren les relacions davant el fet que la tardor serà complicada socialment i econòmicament. Serà preferible que tinguin els telèfons oberts per apaivagar les emergències. Políticament, la prioritat de Sánchez és aprovar els pressupostos i per a la seva comoditat Pere Aragonès és clau. Amb la repetició dels vots de la investidura, Sánchez tirarà endavant la legislatura. De moment a Podem es mostren satisfets amb anuncis de polítiques d’esquerres i sobretot populistes, com ara la gratuïtat dels trens, i descarten trencar el primer govern espanyol de coalició de la democràcia malgrat no estar d’acord amb la vessant bel·licista de la política exterior de Sánchez. El president espanyol és un mag i aconseguirà que hi hagi una taula de diàleg hispànica-catalana sense que pràcticament es parli de l’amnistia ni de l’autodeterminació, més enllà de les rodes de premsa, com és el desig de JxCat, que declina participar-hi. Un pèl minimitzat i un pèl apagat, el conflicte Catalunya-Espanya encara segueix i n’hi ha per temps amb governs continus del PSOE i el PP. No es veu enlloc l’amnistia, tot i que és possible que en els pròxims mesos el Congrés s’avingui a abordar la reforma del delicte de sedició, fet que implicaria poder revisar el judici del procés i col·locar en millor situació judicial els exiliats. Introduir la reforma del delicte de sedició significaria un pas més que la concessió dels indults, amb la qual Sánchez es va creure que n’hi hauria prou per tenir tranquil l’independentisme. És evident que una taula de diàleg sense JxCat no tindrà cap eficàcia. Només servirà per incrementar el malestar d’ERC i JxCat, que pujarà de to amb l’afer Borràs. Els veterans Ernest Maragall i Xavier Trias podrien millorar relacions dins de l’independentisme. De ben segur que ambdós arribarien a pactes possibilistes per a la ciutat de Barcelona malgrat que siguin vistos com a “generació tap”.