Amant de la Terra

Les cimeres mundials del clima van començar el 1992 a Rio de Janeiro i els qui s’hi interessaven semblaven ecologistes il·luminats, naturistes, il·lusos o antisistema. El capitalisme feroç anglosaxó els anomenava “amants de la Mare Terra”, fent befa de la creença indígena que la Terra dona i treu la vida (la Pachamama dels inques). Ara sabem que com a civilització humana podríem ser capaços d’eliminar la vida del planeta, atenent a les dades científiques sobre l’evolució del canvi climàtic. La proliferació de desastres naturals extrems als estats moderns és evident i senyal que el clima ha canviat. Els efectes del canvi no només abracen territoris desèrtics, d’altura o espais geogràfics exposats, si no arreu del planeta i climes fins ara benèvols com el mediterrani o l’Europa occidental. Durant tres dècades, els científics alertaven de l’augment d’un grau de la temperatura mitjana, que pujarien un parell de graus a partir del 2020, i seguiria augmentant la calor. Ho van clavar i el pitjor és que no van poder preveure –només els més agosarats– l’acceleració dels canvis que generaria aquesta lleugera variació climàtica actual.

S’ha fet tard a prendre més mesures per evitar l’escalfament global. Ara toca alentir el canvi climàtic i preparar-se per a fenòmens meteorològics més greus, pronostiquen els mediambientòlegs. L’acord de París de dos-cents estats intenta limitar l’augment de la temperatura mitjana a 1,5°C, però sempre hi ha excuses per vorejar-lo, ara la guerra d’Ucraïna i la crisi generada.

La immunitat de grup als estats altament vacunats de covid va treure raó als antivacunes. Les calorades haurien de treure-la d’una vegada als negacionistes climàtics, com Le Pen a França i Vox, que encara prometia lluitar contra el “fanatisme climàtic” a les últimes eleccions a l’Estat. Però també als estats reticents a regular localment contra l’escalfament. L’informe de pluviometria de la Comissió Europea situa mig continent en risc de sequera. L’avís ja és quotidià i arreu. Cal compromís.