De l’orgull olímpic del 92 al model de ciutat

Avui fa 30 anys que es va encendre el peveter a l’Estadi Olímpic i van començar els Jocs de Barcelona 1992. Un esdeveniment que va situar la ciutat al món com cap altra cita ni fet ho han aconseguit mai. Barcelona va celebrar uns grans Jocs i va demostrar la seva potencialitat organitzativa internacional. L’aposta va desfermar el ‘boom’ turístic que encara acredita, el posterior lideratge europeu en l’àmbit de fires i congressos o en creuers, per exemple. Un model de creixement que ha durant tres dècades i que ni la pandèmia sembla haver canviat ni frenat, atenent a l’allau turística d’aquest estiu a tot el país o a l’ampliació de l’acord per ser la seu del MWC fins al 2030. Barcelona juga la lliga de les grans ciutats europees i mundials amb allò de positiu però també de negatiu que implica, en forma de contaminació, preus de l’habitatge i la vida quotidiana, visibilitat en l’àmbit de la seguretat... La capital del país afronta ara el repte de tornar a fer coses grans en àmbits econòmics o tecnològics, sense que això impliqui aspirar a organitzar qualsevol gran esdeveniment que es tingui a tret, com sembla que el govern de l’Estat o el sector del PSC que governa la ciutat intenten. Les eleccions municipals d’aquí a un any seran un bon moment per contrastar models de ciutat i cap on hauria de tendir Barcelona, i alhora saber cap on la volen encaminar els barcelonins. L’alcaldessa Ada Colau parteix amb l’avantatge que li atorga l’alcaldia, però també pateix el desgast que implica gestionar una ciutat on els fenòmens socials i econòmics avancen més que la regulació que se’n pugui fer.

També Banyoles celebra l’aniversari olímpic. La ciutat va ser exemple d’aprofitament de la subseu i s’ha convertit en ciutat referent per a l’esport, no només pel que fa al rem. Les instal·lacions i l’entorn li han permès fer nombrosos campionats d’elit. Alhora va lligar l’esport amb la reordenació urbanística mesurada. Un exemple del que haurien de fer o que haurien de seguir espais del Pirineu si acaben sent la seu dels Jocs d’hivern, tot i que aquesta flama sembla bastant difícil d’encendre, de moment.