El voraviu
Cap dels meus ho faria
Dalmases es presenta com a víctima i la contundència d’Aragonès canta
És el quart dia que en parlo, ho sé, però s’han d’escurar ben escurades les barnilles de les costelles, si en vols treure tot el sabor. El presumpte esbroncador intimidatori ha fet fer una tombarella al relat i es presenta com a víctima. “Fa tres dies –diu– que visc en un circ que cada cop evoluciona més cap a un linxament difícil de justificar.” Requalifica el que va passar en aquell camerino i diu que va ser “una discussió encesa amb una persona a qui estima, i de la qual admira el periodisme que fa, des de fa més de deu anys”. I compta amb un testimoni d’excepció, ja que el referenda, ni més ni menys, que la presidenta del Parlament, que hi era present. “El que he llegit que ha passat –diu Borràs–, jo no ho he viscut. Parlen d’una agressió que no ha tingut lloc.” Mentre la periodista afectada no obri boca, hem de creure diputat i presidenta, i hem d’entendre que els cops que a fora sentien en mobles i parets no resultaven agressius ni intimidatoris. Fins al proper capítol (potser la resolució de la investigació encarregada per la Corpo?) queda una mica penjada la contundència del president Aragonès a Ràdio Estel. Ha parlat de “pressions inacceptables”, que li han “causat estupor”. “Cap col·laborador meu ho faria”, ha sentenciat. A veure si tanta contundència li obre una derivada del cas i deslliga la llengua dels directors d’escola que han estat intimidats durant setmanes perquè signessin un conveni que no volien signar!