L’aigua és vida

Una de les imatges més impactants associades a l’actual onada de calor extrema i falta de pluges és la del Po, el riu més llarg i cabalós d’Itàlia, que ha assolit aquest estiu el seu nivell més baix dels darrers 70 anys. Impressiona la foto, per exemple, d’un agricultor trepitjant un tram de llit sec i esquerdat del grande fiume, d’on la disminució de l’aigua ha permès recuperar, fins i tot, un tanc de la Segona Guerra Mundial. No costa gaire imaginar els costos emocionals i materials de la davallada del principal riu italià, que s’han traduït en restriccions d’aigua al nord del país i pèrdues per a la seva potent indústria agroalimentària. A Catalunya, hi ha un estat de prealerta força generalitzat per la sequera, tot i que la majoria de municipis tenen garantit l’abastament d’aigua fins a la tardor, segons assegura en aquest diari el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes. Això no vol dir que no s’hagi d’estalviar aigua allà on encara no hi ha restriccions, precisa Reyes. L’aigua és vida. De fet, el consum responsable hauria de ser sempre la norma, amb sequera o sense. Com també gestions públiques eficients dels recursos bàsics i poder destinar tots aquests milions que ara ens gastarem en armes en inversions tecnològiques per combatre el canvi climàtic.