Vacances polítiques

Durant l’estiu la política sol quedar en un segon pla. Després de mesos de desacords i pocs acords, els representants polítics espanyols i els catalans se’n van de vacances per intentar desconnectar i recuperar forces de cara al nou curs. Enguany els deures no s’hauran acabat fins que no hi hagi la taula de diàleg a Madrid i, d’altra banda, que no s’aclareixi en els pròxims dies –és possible que sigui a principis de setembre– el futur de l’escó de la presidenta Laura Borràs quan el Tribunal posi data al judici oral. Llavors, Borràs haurà de convocar la mesa del Parlament, etc. L’afer del diputat Francesc Dalmases anirà quedant difuminat enmig del període de vacances. La seva actitud és criticable, però amb una bona disculpa –que hauria d’haver fet en el seu moment– n’hi hauria d’haver prou per no insistir en un tema que té poc recorregut i que queda a l’àmbit de la classe política i periodística. La taula de diàleg té més calat polític malgrat que l’esperit generalitzat fins i tot pel mateix govern i sobretot per part de l’oposició es basa a intuir que no servirà de gaire res i els independentistes hauran de buscar noves vies en cas que sigui sincer el seu prec d’urgència en favor de l’autodeterminació i de l’amnistia. Més atents haurem d’estar davant el fet que els països del sud d’Europa encaren amb males perspectives econòmiques els pròxims mesos per l’elevat endeutament que tenen. Sobretot el cas d’Espanya, Itàlia i Grècia. Una situació internacional complicada. Les administracions catalana i espanyola hauran de gestionar el problema i no podran malbaratar esforços. En els parlaments les vacances pràcticament han començat i el mig gas pot solucionar alguns temes que només el temps resoldrà. Bon estiu.