Laura Borràs, l’agonia que no calia
L’agonia que ha precedit la suspensió de Laura Borràs com a diputada i com a presidenta del Parlament arran de la investigació judicial sobre suposats fraccionaments de factures durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes no l’ha beneficiat ni a ella ni a la institució. L’enrocament en el càrrec de l’afectada, tot i l’existència del reglament de la cambra en sentit contrari, ha adobat la pugna política entre els dos principals partits independentistes i socis de govern, novament enredats en un capítol de desgast que tots plegats ens podíem haver estalviat. També l’intercanvi de retrets d’ahir, que només beneficia precisament els repressors. Per arribar on hem arribat, és clar que el marc del Parlament no era el lloc més eficaç des d’on Borràs havia de construir la seva legítima defensa. Sobretot sabent que el desenllaç acordat a la mesa era pràcticament inevitable.
Borràs té raó quan recorda que si ella no fos qui és difícilment els jutges haurien furgat en la seva gestió anterior a l’etapa política. Però voler estar per sobre del propi reglament de la institució no era el millor missatge que es podia enviar a la ciutadania. Tampoc l’ha encertada en la seva tàctica mediàtica: per més injusta que trobis una acusació, no pots veure enemics a totes bandes, fins al punt de considerar que una entrevista punyent a la televisió pública catalana equival a un judici paral·lel. La responsabilitat no està renyida amb la presumpció d’innocència; per això, en lloc de buscar l’excepcionalitat a la norma –discutible però vigent–, era més recomanable assumir les conseqüències i donar exemple. La gent, que no és ingènua, ho hauria entès perfectament. De la mateixa manera que entén que de fons hi ha en joc dues estratègies partidistes, la del diàleg i la de la confrontació. No sembla que siguin compatibles, però el pitjor de tot és que de moment cap de les dues està funcionant. Per acabar, és igual que les presumptes pràctiques investigades a la Institució de les Lletres Catalanes estiguin esteses, aclarir-les també és fer un servei a l’entitat.
