El voraviu
Eixamplem que espanta
O que dona gust, que amb tonada mes cínica és el mateix eixamplar
Enquestes són enquestes tant si parlem de CEO com si parlem de CIS, com si parlem de preguntes fetes en vers. L’única cosa que val és la fotografia presa la nit electoral un cop escrutades totes les paperetes. De moment, però, la sensació que es genera és que eixamplem que espanta. O si voleu, per no posar-nos dramàtics, eixamplem que dona gust, que amb una tonada mes cínica és el mateix eixamplar. Recorden, eh? Eixamplar la base! Érem pocs, o, millor dit, no érem prou i, com que no sabem quan consideraran que serem prou, no teníem més remei, ni millor estratègia, ni tàctica més eficient que eixamplar la base. Repetim que enquestes són enquestes, però ahir, una colla de mesos treballant-hi i diu el CEO que l’hem eixamplada del 52% al 41%, i viceversa en direcció contrària. Ho veuen clar, oi? Si demà votéssim i el CEO ha cuinat l’enquesta amb el pa i el formatge que tocava, els que traurien el 52% serien els no partidaris de la independència. Doncs torna a sortir la mateixa pregunta de sempre. Si el 52% no és suficient per a la independència, tampoc ho és per a la no independència? Aquesta no és una democràcia de ciutadans lliures i iguals davant la llei? El mateix 52% és més igual en un cas que en l’altre? És això? I a banda de la independència i la no independència, en quantes coses mes regeix aquest particular principi d’igualtat? I per l’eixamplament de la base a qui felicitem i homenatgem?
