Música de combat sense edat

Paul McCartney va arribar també als 80 anys, el juny passat; Mick Jagger acaba de fer els 79; Bruce Springsteen celebrarà al setembre els 73, poc abans que Dylan comenci una gira europea –que no ens passarà a prop– amb 81, i acabem de veure com Iggy Pop, als 75, continua cremant escenaris. Ja fa temps que el rock i les seves músiques cosines i germanes, entre elles el blues que practica Quico Pi de la Serra en la seva varietat més nostrada, van deixar de ser pecats i/o himnes de la joventut crispada. Però justament Pi de la Serra, etern Quico, és la millor demostració que no hi ha edat per a la música de combat, la que denuncia les injustícies i, per exemple, la saturació de fills de puta que, si volessin, no ens deixarien veure el sol.