“Sempre drets, mai de genolls”

“Dikh he na bister” és el lema en llengua romaní que es recorda aquesta setmana. La traducció és “mira i no ho oblidis” i fa referència als fets que van passar la nit del 2 d’agost del 1944 al camp d’Auschwitz. Més de 3.000 persones van ser assassinades en poques hores, pràcticament tots ancians, dones i nens. Eren els ocupants del camp gitano, i la massacre va ser el càstig per un aixecament previ. Els nazis havien dispersat llavors molts gitanos en altres camps. Els que es van quedar a Auschwitz van ser tots gasejats. Es calcula que en l’holocaust van morir entre un quart i mig milió de gitanos, però la seva història va trigar anys a saber-se. Els supervivents ni tan sols van ser citats a declarar als judicis de Nuremberg. Una història oblidada per tothom, fins i tot per propis supervivents, tan traumatitzats que no en van parlar amb les famílies fins dècades després. Ara la història del genocidi del poble romaní –el Porraimos o Samudaripen– es recorda cada any. Una de les persones que més el va donar a conèixer va ser Raymond Gureme (1925-2020), un gitano francès, fill d’una família d’artistes ambulants, que va sobreviure als camps de concentració. Es va escapar sis vegades i va formar part de la resistència francesa, participant en l’alliberament de París. El 2016 va dir aquestes paraules en un discurs: ”El meu testimoniatge és per als joves. No deixeu el vostre futur en mans dels bojos. Heu de resistir. Heu de resistir la discriminació, el racisme, i la violència que patim a tot Europa. Aixequeu-vos, joves, sempre drets, mai de genolls.”