No eren James Bond

“Gràcies a l’esforç de tothom ho estem superant”, va dir divendres Pedro Sánchez, per qui la taula de diàleg serveix per abandonar la via unilateral i superar la tardor del 2017. I amb l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió encara calenta, va atribuir al diàleg el resultat que assenyalava que el 52% dels catalans estan en contra de la independència. Ara bé, cap referència de Sánchez als catalans que sí que hi estan a favor. Tenint en compte tot això no diria pas, com es vanten alguns, que l’independentisme ha fet seure el govern espanyol a la taula. Atès el que va dir Sánchez, diria que la cosa va al revés i que és el govern espanyol qui ha fet seure l’independentisme a la taula. M’agradaria saber a qui es referia Sánchez quan parlava de “tothom”. Qui és aquest tothom? Que n’hi havia uns quants als quals es veia el llautó feia temps és cert, com els que es van posar al costat dels repressors en comptes dels reprimits avalant les tesis de les clavegueres de l’Estat. Resulta que “aquells senyorets” no eren “James Bond”. El jutge del cas ha reconegut que res de res, que no hi havia trama russa i ha arxivat la causa. I és que, com diu la dita, s’atrapa abans un mentider que un coix. L’únic “delicte” de Josep Lluís Alay és ser el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, mantenir-se al seu costat, no deixar-se intimidar i no renunciar a l’objectiu pel qual l’1-O es va votar i l’Estat va respondre amb una violència contra la ciutadania només vista en països de règims totalitaris. Com es repara el mal causat a la persona difamada? Doncs no hi ha reparació possible, per moltes disculpes que es demanin. Això és el que passa per creure el repressor, com si no coneguéssim el règim del 78 i sabéssim el que és capaç d’arribar a fer contra l’independentisme. Això passa per no haver respectat la presumpció d’innocència, com tampoc se li ha respectat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Trobo una gran bestiesa suspendre un diputat abans de ser jutjat, sigui del grup que sigui.